El Camp – Tabarca

RECORREGUT:

2.8 km

DURADA:

2 hores

DIFICULTAT:

Fàcil

La coneguda com a Illa de Tabarca és en realitat un arxipèlag diminut conformat per quatre illots i esculls. Està situat davant del Cap de Santa Pola, a escasses tres milles nàutiques de la costa peninsular més propera i a més de deu de la badia de la ciutat d’Alacant, ciutat a la qual pertany administrativament des de finals del segle XVIII.

L’illa principal, coneguda com Illa Plana, és la de major superfície amb prop de 30 ha de terreny. Al costat d’aquesta illa, on s’alberga la població històrica, se situen una altra sèrie d’illots com és el cas de a Cantera, a l’oest , La Galera,al sud, i La Nao, a l’est, i esculls, la majoria davant del perfil sud de l’Illa Plana, com són la Naveta, Sabata, Cap del Moro, Escull Negre o Escull Roig.

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

Tota aquesta gran quantitat de xicotets accidents geogràfics a les aigües que circumden Nova Tabarca fa que des d’època antiga es considerera de gran perillositat la navegació als voltants, i d’ací, l’antic nom grec de Planèsia (enganyador). Posteriorment, en època romana, l’illa es rebateja amb el nom de Planaria, fent al·lusió, ara sí, a la seua superfície plana. És així com el nom d’Illa Plana ha sigut el més utilitzat al llarg de la història, fins que Nova Tabarca es va convertir en l’últim quart del segle XVIII en el seu nom oficial. La data concreta va ser 1770, que va ser el moment en què van arribar a l’illa per a la seua colonització definitiva un contingent humà d’unes 300 persones d’origen genovés, excautius en territori algerià, que van ser rescatats per la corona espanyola en època de Carles III, i que van habitar anys enrere la xicoteta illa tunisiana de Tabarka, i d’ací el nom atorgat a l’illa alacantina en record d’aquella.

Es tractava d’un projecte ambiciós de construcció d’una ciutadella emmurallada impulsat pel Comte d’Aranda, i emmarcat en la sèrie de noves experiències repobladores que formaven part de l’esperit il·lustrat reformista de la segona meitat del segle XVIII a Espanya. Tanmateix, una sèrie de condicionants fonamentals no van ser prou valorats i tinguts molt en compte, fins a tal punt, que van marcar inexorablement l’esdevenir immediat de la seua població: l’entornnatural, la mancad’aigua dolça i les seuescaracterístiques físiques i geogràfiques especials.

Malgrat totes les dificultats, en l’actualitat, Nova Tabarca és un paradigma delpatrimoni natural i cultural, i per això la seua declaració deBé d’Interés Cultural coma conjunt històric des de1964, així comReserva Marina d’interés pesquer al seu entorn marí, des de 1986, la primera a declarar-se a Espanya, principalment en base a l’excel·lent condició de la seua praderia de Posidònia oceànica, planta marina endèmica del Mediterrani.

1. La Purissimeta

0 metres

Inici de la ruta, pujant des de la platja cap a “El Camp”, pel sender que voreja el perfil sud de l’Illa Plana, cap a la Cala Menaca, on s’observa un paisatge costaner rocós de gran bellesa.

2. Illot de la Galera i esculls

150 metres

Observem des d’aquest punt, en direcció sud, l’illotde La Galera, de gran interés per a l’observació d’aus, així com els esculls a banda i banda, coneguts com Escull Roig i Escull Negre. Des d’ací també es podenobservar afloraments de roca volcànica als penya-segats de gran interés geològic

3. Torre de Sant Josep

70 metres

Pràcticament al centre de l’Illa Plana, s’alça aquesta magníficatorre de caràcter defensiu militar, de planta quadrada i alçat troncopiramidal, construït cap a l’any 1791 per l’enginyer Francisco Gilve Federichi.

4. Casa de cultiu

75 metres

Conegut popularment com“El Cortijo”,és testimoni mut de les sacrificadeslabors agropecuàries que es van practicar al Camp, malgrat les dures condicions i la falta de sòl fèrtil.

5. Far

40 metres

Es tracta del primer far que es construeix a la zona llevantina durant el període d’impuls d’aquest tipus de construccions cap a mitjans del segle XIX. Fonamental per evitar els temuts naufragis al voltant de l’illa, aquest far data de 1854, construït segons plànols d’Agustín Elcoro Berocíbar.

6. Punta Falcó i illot de La Nao

100 metres

Extrem est de l’Illa Plana, des d’on s’observen illots i esculls, principalment La Nao i els farallons, a banda de la Naueta i la Merdoseta. Ací hi ha unamicro reserva de flora, i com en altres casos, aquestes formacions són de gran interés per a l’observació d’aus.

7. Perfil nord, la Peladilla i Els Secs

100 metres

Costa nord de l’Illa Plana, davant del Cap de Santa Pola i al fons, la badia d’Alacant. S’observen gran quantitat depetits esculls, així comformacions geològiques significatives a les cales i xicotets penya-segats.

8. La Mina

Diminuta platgeta, darrere de l’actual port tabarquí, amb un significatiu escull al mig que es coneix com a Roca de la Mina, lloc utilitzat en segles pretèrits per guardar en alguns casos mercaderies de contraban. Final de la ruta.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.