Situada davant del mar, a l’accés nord de la ciutat d’ Alacant, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa ocupa una superfície que supera les 80 hectàrees, emmarcada en un perímetre de 5 quilòmetres. Aquesta fita geograficoambiental, utilitzada per l’ésser humà des de la prehistòria i decisiva en el desenvolupament de la ciutat, es concep actualment com un parc forestal urbà en què es realitzen treballs de repoblació forestal i restauració paisatgística que n’afavoreixen l’ús natural.

A la Serra Grossa apareix una excel·lent representació de les principals comunitats vegetals típiques del litoral mediterrani. Una de les més importants és l’ espinar alacantí, compost pel margalló (Chamaerops humilis), l’arç negre (Rhamnus lycioides) o el baió (Osyris lanceolata), entre altres, així com totes les seues etapes de substitució. Als vessants més assolellats apareixen els espartals d’ espart comú (Stipa tenacissima) i albardí (Lygeum spartum), una interessant comunitat molt ben adaptada a les dures condicions de sequera i forta insolació que imperen en aquests hàbitats. Les zones més clares i planes estan ocupades per timonedes dels gèneres Thymus sp. i Teucrium sp. i per herbassars de gramínies, fonoll (Foeniculum vulgare) i diferents espècies de cards. També podem observar plantes típiques d’afloraments rocosos, com és el cas del poliol de roca (Teucrium buxifolium subsp. rivasii, )l’ungla de gat (Sedum sediforme) o la garriguera (Capparis spinosa).