X-twitter Facebook Instagram Linkedin Youtube
Cap de l’Horta
Guies turístics
Mapes, fullets i apps
Transport públic
Oficines de turisme

RECORREGUT:

4,35 km

DURADA:

2 hores 30 minuts

DIFICULTAT:

Fàcil

L'antic Cap de l'Alcodre

Limitant al nord-est la badia d’Alacant, entre les platges de l’ Albufereta i de Sant Joan, el Cap de l’Horta rep el nom de la desapareguda horta alacantina regada en gran part per l’aigua del riu Monnegre que, després de la construcció de l’ embassament de Tibi a finals del segle XVI, va permetre l’ampliació del seu reg basat en un sistema de sèquies fins a zones pròximes com La Condomina. Però antigament era conegut com l’Alcodre, procedent de l’àrab al-kodra “la verda”, etimologia que donaria pas al nom actual.

Geològicament, el substrat rocós del Cap de l’Horta està constituït per arenisques groguenquecs dipositades fa uns 8 milions d’anys (Miocè superior) en una plataforma continental marina de poca profunditat. Contenen fòssils d’ eriçons i bivalves, sent molt freqüents les traces fòssils. Sobre aquestes arenisques miocenes, s’observen localment capes horitzontals de microconglomerats del Quaternari que corresponen a una terrassa marina considerada com “una platja fòssil de fa 100.000 anys”.

PDF sender
Descargar PDF Sendero
Saber més

Parades del sender

1. Platja de l'Albufereta

2. Vestigis d'època romana

3. Port esportiu

4. Platja de l'Almadrava

5. Cala Jueus

6. Cala Cantalars

7. Cala Palmera

8. Far
Saber més
Más información

Altres senders

CENTRE TRADICIONAL D'ALACANT

PARC DE L'ERETA

EL CAMP - TABARCA

CIUTADELLA AMURALLADA – TABARCA

SENDERS AL BENACANTIL

SERRA DE SANT JULIÀ. LA SERRA GROSSA

CAP DE L'HORTA

TORRES DE L'HORTA

PARC INUNDABLE LA MARJAL

SENDER EL TOSSAL

Muntanya Orgègia

Totes les rutes per Alacant

Descarregar fullet de rutes

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

Tots els esdeveniments
No event found!

Destacats

alicante-convention-bureau-logo 1
alicante-film-office-logo 1
alicante-sports-destination-logo 1
aytoalicante logo

Avís Legal | Política de privadesa | Política de cookies | Declaració d’accessibilitat

© 2024 Patronat Municipal de Turisme i Platges d’Alacant – Ajuntament d’Alacant

X-twitter Facebook Instagram Linkedin Youtube

El Cap de l’Horta té una vegetació terrestre molt particular adaptada a les característiques de l’entorn, com ara margarida de mar (Asteriscus maritimus)la coroneta de fulla fina (Coronilla juncea),o el fenoll marí (Crithmum maritimum), destacant alguns endemismes de la província d’Alacant com el Seneci auricula i, sobretot, la sempreviva alacantina (Limonium furfuraceum).

Pel que fa a la vegetació marina, al costat de la riba o entre les roques, fàcilment es detecten restes de Posidònia oceànica i d’algunes algues. La Posidònia és una planta endèmica del Mediterrani i té una notable importància ecològica ja que forma praderies submarines, constitueix la comunitat clímax del Mar Mediterrani i exerceix una considerable tasca en la protecció de la línia de costa contra l’ erosió.

Pel que fa a la fauna, distingim espècies d’ aus costaneres o marines com el corb marí gran (Phalacrocorax carbo), la gavina d’ audouin (Larus audouinii) i el xatrac patinegre (Sterna sandvicensis). A més, es pot observar la presència d’altres aus lligades a l’aigua com la garseta comuna (Egretta garzetta), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el remena-rocs comú (Arenaria interpres) i el polit cantaire (Numenius phaeopus).

La pressió urbanística dels últims 30 anys va fer que el Cap patira una important transformació. No obstant això, i a causa possiblement de l’ orografia, algunes zones van escapar parcialment a la urbanització preservant el seu valor mediambiental. Actualment, el Cap de l’Horta compta amb una microreserva de flora a Cala Cantalares i forma part dels Llocs d’Importància Comunitària (LIC) de la Comunitat Valenciana proposats a la Xarxa Natura 2000 (Unió Europea), protegint les praderies de Posidònia oceànica i els fons rocosos de gran qualitat ambiental.

1. Platja de l'Albufereta

0 metres

Partim cap al Cap des de la platja de l’Albufereta. Amb una extensió actual de 423 m, aquesta platja de sorra fosca i aigües tranquil·les va ser una cala protegida dels vents on s’ubicava el port de la ciutat ibero-romana de Lucentum.

2. Vestigis d'època romana

200 metres

En direcció est, pugem per una passarel·la de fusta des d’on s’aprecia el pas de la cultura romana, conduint-nos pels vestigis del que seria una vila marítima, podent comprovar a la mateixa línia de costa les restes d’un viver de peixos.

3. Port esportiu

220 metres

Prenem com a referència una filera de palmeres (Phoenix dactylifera) per travessar les instal·lacions del port esportiu Club Nàutic Costa Blanca. Continuem el camí al costat del qual apareixen alguns exemplars de plantes invasores com la pitera (Agave americana) o l’ungla de lleó (Carpobrotus edulis), així com altres provinents dels habitatges confrontants, barrejant-se amb la vegetació costanera.

4. Platja de l'Almadrava

430 metres

Arribem al centre de la platja de l’Almadrava, nom que prové de l’àrab i el significat del qual “lloc on es colpeja o lluita” està vinculat a l’ art de pesca de la tonyina. Després de la caseta blanca de la farmaciola de platja s’hi troba la tanca del jaciment “Almadraba Camping Bahía”, un assentament industrial d’època romana alt imperial amb restes arqueològiques a penes visibles, guardant una estreta relació amb allò apreciat en el tram/parada 2. A continuació, hi ha una petita arbreda composta d’eucaliptus i pins que formava part del desaparegut càmping. Continuem per un muret seguint la filera de palmeres fins que arribem als espigons construïts als 80, fruit de les obres paralitzades del que pretenia ser el port esportiu “Puerto Amor”. Entre els espigons o amb ells comencem a distingir flora singular i fins i tot endèmica com el Limonium furfuraceum. Des d´ací tenim una bona perspectiva de la platja i de la badia d´Alacant cap al sud. Seguim per un estret pas al costat de la tanca de construccions en paral·lel a la costa, augmentant el matoll de petits arbusts perennes com la bufalaga (Thymelaea hirsuta), acompanyada d’albons (Asphodelus sp.) i el colorit de plantes esteses, destacant la margarida de mar (Asteriscus maritimus).

5. Cala Jueus

1200 metres

Cala Jueus. Popularment coneguda com “la Caleta”, és una cala de mida reduïda amb a penes 200 m de longitud, de sorra fosca i roca en la qual és freqüent trobar restes de Posidònia i algues dipositades pel mar. Als ixents o en roques aïllades es pot observar la presència de corbs marins (Phalacrocorax carbo). Ens crida l’atenció el seu descans ja que baten les ales i les mantenen obertes al sol perquè s’assequen. Aquesta cala presenta riquesa a nivell paleontològic, havent-se catalogat fòssils de mol·luscs. Ens dirigim cap a Cala Cantalars, alternant un recorregut entre senda i trams rocosos al costat del mar, fins que arribem a un passeig pavimentat que ens deixa als peus de la micro reserva de flora.

6. Cala Cantalars

650 metres

Travessem la microreserva de flora a l’espai natural de Cala Cantalars. Ací es pot observar la vegetació típica dels penya-segats costaners de poca alçada on les plantes que creixen han desenvolupat mecanismes d’adaptació a l’ambient o hàlit marí. Trobem els matolls dominats per l’albardí (Lygeum spartum) i que reben el nom d’albardins. Entre les espècies presents més interessants podem citar: Senecio auricula, salicorns (Anabasis articulata), sempreviva alacantina (limonium furfuraceum) i diverses espècies d’ensopegueres o cebollasses (Limonium delicatulum). Aquesta zona de costa és transitada per aus limícoles, sent identificables algunes d’elles per les seues inconfusibles característiques, com el polit cantaire (Numenius phaeopus) amb el seu bec llarg i corbat desproporcionat que naix d’un cap molt xicotet, alimentant-se de crustacis i mol·luscs que troba entre les roques. Des d’ací ascendim uns metres per una senda que progressivament va adquirint un perfil més abrupte, prenent com a referència les fites que delimiten la costa, conduint-nos per un paisatge envoltant resultat de l’erosió sobre les roques calcàries.

Tram alternatiu

Aquest tram de gairebé mig quilòmetre travessa l’espai natural de Cala Cantalars, comprés entre la microreserva de flora i el jardí situat al costat del rellotge de sol conegut com “el barquet”, comunicant amb l’avinguda Costa Blanca. A la zona s’han dut a terme accions de repoblació forestal, combinant el matoll termomediterrani amb grups aïllats de pins (Pinus halepensis). A la part superior hi ha un camí senyalitzat amb balises de fusta que ascendeix a un mirador amb diferents panoràmiques.

7. Cala Palmera

1000 metres

Hem caminat per una zona al costat de plataformes litorals on podem veure el martinet blanc (Egretta garzetta) remenant el llim amb les potes per fer eixir peixos i crustacis. En les plataformes adjacents a Cala Palmera, fàcilment identifiquem traces fòssils i apreciem el contrast de les superfícies cobertes d’un mantell format per algues verdes (Chlorophyta) com la Ulva compressa. En direcció al far, continuem pel camí superior seguint el tanca metàl·lic que el voreja, passant pel costat d’una antiga pedrera.

8. Far

650 metres

Ens situem sota el far, un dels últims habitats per faroners a la província d’Alacant. Aquest far de planta circular i volum cilíndric s’aixeca sobre les restes de la torre guaita de l’Alcodre que es va construir al segle XVI amb la principal missió d’ albirar l’arribada de pirates barbarescos.Descendim cap a l’extrem més oriental del Cap, deixant a la nostra esquena un petit penya-segat, trobant un lloc idoni per observar la curiosa geomorfologia de la zona, apreciant les esquerdes i barres que presenten un aspecte dentat a la costa, amb entrants on els estrats de les calcarenites són menys resistents. Davant, sobre roques aïllades, és freqüent trobar algun corb marí (Phalacrocorax carbo) en companyia de grups de gavines d’audouin (Larus audouinii). Des d’ací tenim una bona perspectiva de la platja de Sant Joan cap al Campello i, en conjunt, una panoràmica amb fons de muntanyes alacantines: el Cabeçó d’Or, Aitana, el Puig Campana, la Serra Gelada i l’illa de Benidorm al extrem est.

A pocs metres del far, en direcció a la platja de Sant Joan, culmina el nostre sender davant d’un clar exemple de discordança angular, una discontinuïtat estratigràfica que separa un conjunt rocós inferior pertanyent al Miocè superior (entre 8 i 10 milions d’anys) d’un altre superior del Quaternari, amb s ediments marins del que seria una platja fòssil de fa 100.000 anys (Tirrenià)

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.