X-twitter Facebook Instagram Linkedin Youtube
Muntanya Orgègia
Guies turístics
Mapes, fullets i apps
Transport públic
Oficines de turisme

RECORREGUT:

3,5 km

DURADA:

2 hores

DIFICULTAT:

Fàcil

La muntanya Orgègia se situa al centre del que va ser l’ horta d’Alacant. La desaparició de l’ agricultura tradicional, substituïda per una agricultura industrialitzada, unit al creixement urbà, va fer que l’activitat agrícola d’antany fora abandonada progressivament, convertint aquest lloc en forest repoblat per l’antic ICONA, amb alguns bancals agrícoles als tàlvegs.

Inaugurat com a parc forestal el mes de març del 2006, va ser la primera actuació del Pla de Boscos Metropolitans per al segle XXI, al terme municipal d’Alacant. Reforestat amb unes 20.000 plantes, entre arbres i arbustos mediterranis, ocupa una superfície de 77 hectàrees, posseeix 3 quilòmetres de senders o pistes, així com 2 miradors per contemplar el paisatge de la comarca de L’Alacantí i les muntanyes de la província. Per ajudar a la recuperació de la fauna es van instal·lar nius, bevedors i majans i, pel que fa a la conservació de la flora, es va construir un dipòsit d’aigua amb un sistema de reg per goteig.

Encara que la província d’Alacant és una de les més muntanyoses d’Espanya amb una orografia prou abrupta, els pendents són molt suaus a la muntanya Orgègia. Des d’un dels miradors construïts en aquest parc forestal tenim una perspectiva del paisatge muntanyós de la província, i són les muntanyes més pròximes les que marquen els límits de la comarca de l’Alacantí.

PDF sender
Descargar PDF Sendero
Saber més

Parades del sender

1. Accés principal Parc Forestal

2. Bifurcació – Zona aterrassada

3. Confluència de camins

4. Paisatge. Horta d'Alacant

5. Refugi danimals

6. Mirador de les muntanyes

7. Mirador est

8. Zona de fòssils.

9. Dipòsit de reg de la Muntanya.

10. Depuradora d'aigua
Saber més
Más información
Espais naturals
Espacios naturales

Com arribar

Punt d’accés al sender pel carrer Safrà

BUS: Línia 10 fins a CC Vistahermosa i 37 minuts a peu fins al carrer Safrà

Altres senders

CENTRE TRADICIONAL D'ALACANT

PARC DE L'ERETA

EL CAMP - TABARCA

CIUTADELLA AMURALLADA – TABARCA

SENDERS AL BENACANTIL

SERRA DE SANT JULIÀ. LA SERRA GROSSA

CAP DE L'HORTA

TORRES DE L'HORTA

PARC INUNDABLE LA MARJAL

SENDER EL TOSSAL

Muntanya Orgègia

Totes les rutes per Alacant

Descarregar fullet de rutes

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

Tots els esdeveniments
No event found!

Destacats

alicante-convention-bureau-logo 1
alicante-film-office-logo 1
alicante-sports-destination-logo 1
aytoalicante logo

Avís Legal | Política de privadesa | Política de cookies | Declaració d’accessibilitat

© 2024 Patronat Municipal de Turisme i Platges d’Alacant – Ajuntament d’Alacant

X-twitter Facebook Instagram Linkedin Youtube

La flora potencial d’aquesta muntanya, segons les seues característiques climàtiques i de sòl, correspon a la sèrie termomediterrània semiàrida alacantina del llentiscle i el margalló. A causa del nivell d’urbanització i de la transformació del sòl pels cultius, la vegetació actual correspon a etapes degradatives de la vegetació potencial. Trobem pi blanc (Pinus halepensis) de baix port a causa de l’escassetat de sòl, acompanyat d’aromàtiques com el timó (Thymus vulgaris) i el romaní (Rosmarinus officinalis). A peu de muntanya, garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea) i ametllers (Prunus dulcis) procedents de cultius abandonats. A les rambles o tàlvegs, el pinar és més dens amb un matoll abundant. Òbviament, es manifesta una representació de l’espinar alacantí en el nostre recorregut per la muntanya Orgègia.

Pel que fa a fauna, als matolls i cultius abandonats, trobem aus passeriformes (insectívores) com la cuereta blanca (Motacilla alba), el carboner comú (Parus major), el pit-roig (Erithacus rubecula), el gafarró (Serinus serinus) i la merla (Turdus merula). Als penyals clarament distingim el còlit negre (Oenanthe leucura) per la seua mida i color negre brillant. Entre els rapinyaires que sobrevolen la Muntanya es troba el xoriguer (Falco tinnunculus) i, ja allí, el mussol (Athene noctua) amb el seu vol ondulat d’aletejos ràpids, realitzant descensos i ascensos continus.

No són difícils de veure els petits mamífers que habiten la muntanya Orgègia: el conill de muntanya (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus granatensis), el ratolí (Mus musculus) i l’ eriçó (Erinaceus europaeus), entre d’altres. D’altra banda, els rèptils més representatius són la sargantana (Podarcis hispanica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i les colobres bastarda (Malpolon monspessulanus) i d’ escala (Rhinechis scalaris).

1. Accés principal Parc Forestal

0 metres

Ens situem a l’ accés a la Muntanya, pel carrer Safrà a esquena de la Llar Provincial, prenent com a referència de partida una bancada semicircular de pedra amb una pila ornamental al seu centre. Des d’ací iniciarem un ascens amb a penes pendent (50 m de desnivell en un tram de 1250 m fins al mirador), pel sender principal flanquejat per pi blanc (Pinus halepensis), garrofers (Ceratonia siliqua) i algun lledoner (Celtis australis) ) al seu tram inicial, acompanyat per un sotabosc d’arç negre (Rhamnus lycioides), espart (Stipa tenacissima) i arbustives tipus aromàtiques com el romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula officinalis) i la camamilla bastarda (Arthemis arvensis); aquesta última s’assembla a la camamilla (Matricaria chamomilla), però sense la delicadesa del seu perfum i de sabor amarg.

2. Bifurcació – Zona aterrassada

260 metres

Arribem a una bifurcació, prenem el camí de la dreta, deixant com a tram alternatiu (2a.) el de l’esquerra. A la part central s’hi aprecia fàcilment una zona aterrassada on s’han recuperat els murs d’antics bancals. La recuperació i la rehabilitació dels bancals en procés d’abandonament, no només constitueix una pràctica necessària per a la conservació del sòl, sinó que també implica revaloritzar la percepció etnogràfica i l’estètica del paisatge. Als espais dels bancals s’ha optat per una reforestació en què predomina el garrofer (Ceratonia siliqua), molt estès als cultius de l’Horta, compaginant-lo amb algun exemplar d’arbre o arbust característic de la regió mediterrània com l’arboç (Arbutus unedo) o el magraner silvestre (Punica granatum). Curiosament i de manera aïllada veiem àloe (Aloe vera) pels marges dels bancals. Encara que certes espècies d’àloes s’han escapat i assilvestrat en zones de clima suau, no es considera planta invasora que de manera generalitzada afecei la nostra flora a la península.

3. Confluència de camins

440 metres

Confluència de camins. Durant el recorregut, al costat del camí hem pogut veure alguna pedra pintada amb una marca verda. Aquesta marca ens indica l’ existència d’un “con rampa” als voltants que actua com a trampa alimentada amb feromones per al morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus). L’existència d’aquest tipus de trampa, en una muntanya on a priori no hi ha palmeres que es puguen veure afectades per aquest insecte, és perquè la Muntanya Orgègia ocupa una situació estratègica que la fa part d’una barrera de protecció, amb la intenció de frenar l’arribada de plagues de morrut als palmerars de la ciutat. Continuem l’ascens, veient al nord el Cabeçó d’Or que, encara que s’ubica entre les poblacions de Busot i Aigües, el cim pertany al terme municipal d’Alacant.

4. Paisatge. Horta d'Alacant

200 metres

Ens apropem a l’àrea superior de la Muntanya. A la nostra dreta podem veure part del que va ser l’horta d’Alacant, proveïda per l’aigua que provenia de l’ embassament de Tibi (finals del segle XVI), la funció del qual era recollir part de l’aigua del riu Monnegre i enviar-la a la sèquia principal, des de on es derivava a diferents embassaments per resoldre les dificultats provocades per les irregularitats del riu. En treure el cap, la nostra referència visual serà la Penya Migjorn, amb un traçat per la plana que es prolonga als peus de la muntanya Orgègia, transcorrent per antigues finques i vestigis de l’Horta. De nou cobra colorit el camí, amb un mantell de malves (Lavatera arborea) per una banda i, de l’altra, l’espartar esquitxat amb llicsó (Launaea fragilis), més coneguda com a “lletera per conills” pel seu full comestible i ric en vitamina A.

5. Refugi danimals

270 metres

Eixint del camí, a uns 40 m a l’esquerra, podrem veure xicotets refugis per a animals, fets amb pedres que formen buits, un abeurador artificial arran de terra, així com un dels clapers per a conills de muntanya (Oryctolagus cuniculus). La construcció i habilitació dels clapers, a més de la funció de control i cria del conill, suposa un projecte que contribueix amb la finalitat d’anar repoblant la muntanya amb aquesta espècie clau a la cadena tròfica de la comarca, no sent perjudicial el seu creixement poblacional per no existir cultius a les proximitats.

6. Mirador de les muntanyes

80 metres

Arribem a un mirador on podem albirar el paisatge muntanyós de la província. Fent un recorregut visual, d’esquerra a dreta fàcilment identifiquem les elevacions de Fontcalent, Serra de les Àguiles, Serra del Cid, Maigmó, Penya Migjorn, Carrasqueta, Cabeçó d’Or, Aitana i Puig Campana.

7. Mirador est

100 metres

Mirador est. Estem en un dels punts més alts d’aquesta muntanya que amb a penes arriba als 100 m sobre el nivell del mar. Des d’ací tenim una visió de la seua orografia interior, així com de la franja marítima i el desenvolupament urbanístic que s’estendeix entre l’Albufereta i la platja de Sant Joan-Muchavista; arribant la vista fins a la Serra Gelada i l’illa de Benidorm.

8. Zona de fòssils.

300 metres

En direcció sud, hem recorregut un tram en què és més fàcil trobar restes marines prehistòriques; sobretot, a les proximitats de les llomes es pot apreciar l’ existència de fòssils d’eriçó de mar i bivalves, així com nummulits, també anomenats “monedes xicotetes” per la seua grandària i forma.

9. Dipòsit de reg de la Muntanya.

270 metres

Trobem una caseta que conté el dipòsit d’aigua que s’abasteix de la depuradora, utilitzat per regar la muntanya mitjançant un sistema de reg per degoteig que garantisca la seua supervivència, a més de ser fonamental com a mesura contra incendis.

10. Depuradora d'aigua

330 metres

Girem a la dreta topant-nos amb l’ Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) Mont Orgègia. Aquesta instal·lació recull i tracta les aigües residuals de la zona nord de la ciutat d’Alacant i parteix dels municipis de Sant Vicent, Sant Joan i Mutxamel. A causa de l’augment de la població, sobretot a l’estiu, va ser necessària la seua ampliació per duplicar-ne la capacitat i dotar el tractament terciari de les aigües. D’aquesta manera, es pot aprofitar totalment l’aigua tractada per a reg agrícola, de parcs i jardins urbans, així com de finques privades i camps de golf. Des d´ací ens quedarà per recórrer un tram de 1250 m, vorejant la depuradora per enllaçar amb el camí d’asfalt, fins al nostre punt d’inici.

Tram alternatiu.

Si optem per aquest tram per enllaçar amb el punt 3 del nostre sender, realitzarem un trajecte un poc més curt però per un camí més abrupte que s’anirà estrenyent a mesura que ens anem introduint a la muntanya. Per contra, podrem caminar al costat del tàlveg i veure com augmenta la densitat de la pineda, sent més perceptible la presència d’aus que distingirem pels seus singulars sons i cants, cas aquest el del cucut (Cuculus canorus).

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.