Muntanya Benacantil

RECORREGUT:

2,35 km

DURADA:

1 hora 30 minuts

DIFICULTAT:

Fàcil

Domini i imatge d'Alacant

Anomenat Banu-l-Qatil pel geògraf musulmà Al-Idrisi al segle XII, la muntanya Benacantil presenta una situació de gran valor estratègic, ja que domina Alacant i la seua plana, així com la Badia. Encara que hi ha referències arqueològiques de precedents ocupacionals a la muntanya Benacantil, des de l’ Edat del Bronze fins a època tardoromana, l’origen de l’actual fortalesa data de finals del segle IX durant la dominació musulmana, ressaltant al seu cim la presència del castell de Santa Bàrbara, constituint la imatge més rellevant i característica de la ciutat.

Amb una elevació de 166 metres, la muntanya Benacantil és una mola rocosa formada per materials terciaris intensament fracturats, d’edats pertanyents al Miocè inferior i mitjà; contenint abundants restes fòssils en els seus estrats de calcarenita. La seua fracturació presenta dioclasses i microfalles que guarden una relació estreta amb l’activitat de la falla de Crevillent.

Pel que fa a fauna, destaca la varietat d’ aus, sobretot les passeriformes com la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula), el pardal (Passer domesticus) i, dins d’aquest ordre d’aus, els fringíl·lids (Fringillidae) són l’espècie més abundant, en concret el gafarró (Serinus serinus) i el verderol comú (Carduelis chloris). Però sens dubte, per l’escarpada cara sud, l’au més visible és la gavina de pota grogra (Larus cachinnans / michahellis). S’ha pogut certificar la reproducció de dihuit espècies d’aus a la muntanya Benacantil, si bé el nombre ha de ser més gran, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO Alacant).

La Muntanya, en estar completament integrada a la ciutat, veu condicionada la seua fauna a l’acció exercida per l’ésser humà sobre el medi, qüestió que limita la presència de mamífers reduint-la als més xicotets o micromamífers com l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), el ratpenat (Pipistrellus pipistrellus) o el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el rastre del qual podrem veure en pinyes rosegades. De la mateixa manera, entre els rèptils, observem el dragó comú (Tarentola mauritanica) i una altra de més xicoteta, el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), encara que s’ha manifestat la presència d’altres de mida considerable com el fardatxo ocel·lat (Lacerta lepida) que pot arribar a 90 cm.

Parades del sender

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

En part i en aspectes ambientals, la història de la muntanya es pot mostrar a través de la seua vegetació. Plantes barrilleres com el salat o barrella (Salsola sps.) van ser cultivades per al seu aprofitament i van contribuir al desenvolupament econòmic de la ciutat d’Alacant, principalment durant el segle XVIII. Altres com la pitera (Agave americana) i la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), hui considerades plantes invasores, van ser introduïdes a partir del segle XVI procedents de Centreamèrica. Sense oblidar la important existència de plantes endèmiques com el poliol (Teucrium buxifolium) i el te de roca (Jasonia glutinosa).

L’any 1911, mitjançant Reial Ordre del Ministeri de la Guerra s’“autoritza la repoblació forestal als vessants del castell”, donant peu a la que seria la intervenció paisatgística més destacada en aquesta muntanya, els treballs de la qual van recaure en l’enginyer aspensi Francisco Mira Botella. A aquest efecte, va planificar enormes abancalaments en què es plantaria milers d’exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i altres espècies arbòries autòctones, executant-se l’any 1912 la repoblació forestal de la muntanya Benacantil, atorgant a la ciutat un pulmó verd sanitari zona d’ oci social. Dins la pròpia muntanya, al parc de La Tuna, té una placa dedicada: “Servisca aquest arbre com a record de l’enginyer de monts, Francisco Mira Botella (1863-1944), fill adoptiu i Medalla de Plata de la ciutat d’Alacant, per emprendre l’any 1912 l’obra de reforestació de la Muntanya Benacantil”.

1. Inici

0 metres

Inici del sender al costat de l’estació TRAM (parada MARQ-Castell), incorporant-nos al carrer Vázquez de Mella per girar immediatament a l’esquerra, de pujada al CEAM (Centre d’Educació Ambiental).

2. CEAM Benacantil

90 metres

Ens trobem a la base de la Muntanya, accedint per la cara nord, davant del CEAM Benacantil que, entre la seua activitat, compta amb una xicoteta exposició de flora i fauna característica de l’entorn.

3. Tram est

105 metres

Es creua un camí en què, a simple vista, apreciem el salat negre (Salsola oppositifolia), espècie que antigament s’emprava en la fabricació de sabó utilitzant les seues cendres, plantant-se en diverses zones com aquesta, on posteriorment es recollia. A l’esquerra, continuem en direcció est, veient matoll termomediterrani, amb abundància d’arç (Rhamnus lycioides) i llentiscle (Pistacia lentiscus). El camí de terra baixa fins arribar arran del carrer Verge del Socors.

4. Accés Raval Roig

300 metres

Ens trobem a l’accés a la muntanya que comunica amb el Raval Roig, barri extramurs que es va forjar des de l’Edat Mitjana, al llarg del camí que conduïa al Portal Nou, antiga porta d’entrada a la Ciutat (Villavella) des de l’Horta. Impregnat d’un ambient mariner, va arribar a estar molt poblat al segle XVIII, clar antecedent de les confraries de pescadors, evolucionant al llarg del seu eix principal: el carrer Verge del Socors, on ens situem i, més avall, el carrer Santa Anna; al cor del Raval. Girem a la dreta, on comença un camí empedrat que s’enfila pel Benacantil, enllaçant amb el següent tram.

5. Bifurcació / Mirador

175 metres

El camí empedrat es bifurca, perllongant el nostre ascens pel de la dreta. A pocs metres hi ha una àrea de descans amb un mirador, idoni per observar l’impacte de l’antiga pedrera a la Serra Grossa, així com l’actual traçat ferri del tramvia. Petites i joves oliveres (Olea europaea) queden gairebé camuflades entre matoll com l’arç blanc o cambronera (Lycium intricatum). Es pronuncia l’ascens pel vessant, en un xicotet tram ombrejat per pins (Pinus halepensis) en agradable contrast amb els primers raigs de llum matinal, fins que conclou sota el baluard de Santa Anna, donant pas a un camí de terra. En girar sobre la cara sud, els pins desapareixen i sorgeix un vessant totalment rocós sobre el qual, des d’abans, s’assenten paleres (Opuntia maxima), potser d’una forma intencional ja que, com a cultiu agrícola, suposava una bona font d’aliment per a la cotxinilla (Dactylopius coccus) productora de tint o colorant natural (àcid carmínic), així com pel seu fruit comestible: la figa de moro.

6. Mirador

310 metres

Finalment el camí de terra conclou en un mirador amb àmplies vistes de la badia i el port. Multitud de gavines de pota groga (larus cachinnans / michahellis) habiten i transiten per aquesta cara sud del mont Benacantil àrida i rocosa, travessada per la muralla que descendeix del castell de Santa Bàrbara fins a les ruïnes de la torrassa de Sant Sebastià.

7. Aterraments / Senda

275 metres

Hem retrocedit sobre els nostres passos. Ara fem un tram que presenta certa dificultat física, (podent optar pel recorregut dels trams 4 i 3 per enllaçar amb el punt 8). A uns 35 m abans de la bifurcació, pugem pel lateral ziga-zaga terrasses d’antics cultius, barrejant-se el malví marí (Lavatera maritima). Finalment, continuem uns passos sobre la pedra aterrida fins que iniciem un xicotet, però abrupte ascens per la roca, fent unes empinades escalinates que ens condueixen cap al sender en direcció nord-est, entreveient la Serra Grossa i el Cap de l’Horta. Entre la vegetació distingim la savina o xiprer de Cartagena (Tetraclinis articulata) i l’aspecte pilós del malrubi (Ballota hirsuta); augmentant progressivament la pineda sobre els matolls basòfils. Continuem fins albirar la part nord de la ciutat amb el Cabeçó d’Or de fons. Baixem per unes escalinates fins a la intersecció del sender.

8. Pinar principal

230 metres

Vorejem la fortalesa sota el revellí del Bon Repos, en direcció oest. Ens trobem immersos en la frondositat de la pineda, aïllant-nos del soroll de l’urbs, a la cerca de calma. És ací quan gaudim del trànsit i cant d’aus xicotetes com el gafarró (Serinus serinus) i el verderol comú (Carduelis chloris).

9. Enllaç

470 metres

Des d’aquest punt es pot enllaçar amb el sender del parc de l’Ereta o pujar per la ronda al Castell de Santa Bàrbara. Continuem en descens ampliant-se el nostre sender, caminant a l’ombra de l’arbreda que, a causa de la seua orientació, adquireix un port més gran, propiciant la nidificació d’aus, majoritàriament passeriformes, permetent comprovar l’existència dels seus nius a les branques.

10. Àrea d'esbarjo

220 metres

Ens desviem per un pendent xicotet que conclou en una àrea d’esplai on es conjuga la pròpia vegetació de la muntanya amb flora de jardí. A penes quedaran 150 m per concloure el nostre sender als voltants del CEAM Benacantil.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.