Parc de l’Ereta

RECORREGUT:

1.6 km

DURADA:

1 hora

DIFICULTAT:

Mitjana-Baixa

Parc de l'Ereta, recuperar l'icona de la ciutat

La muntanya Benacantil domina el nucli històric, el port i el mar. Les poderoses fortificacions havien conferit a aquesta zona militar un estat d’abandó. Romania la imponent massa de la muntanya, naturalesa tectònica, icona de la ciutat. La realització del parc suposa una recuperació d’aquesta fita geogràfica… El pendent, els despreniments, l’orientació sud-oest i el difícil accés havien degradat a poc a poc el lloc: imaginar ací un jardí semblava un desafiament gairebé absurd.

La integració d’aquest espai natural als usos de la ciutat permet recuperar els vincles entre els barris degradats i l’animació del centre urbà i del port, revitalitzar les parts altes del nucli històric, rememorar la unió natural amb el castell davant del mar. Aquesta reconquesta del lloc proposat oferia també la possibilitat de generar agradables retrobaments amb un territori conegut, espectacular i magnífic.

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

1. Accés Plaça del Pont

Iniciem l’accés al parc per la plaça del Pont. Al parc, prenem el camí de l’esquerra travessant la passarel·la de fusta i pujant per les escales que donen pas a un camí, límit amb el nucli històric, a la part central del qual es prolonga una filera de tarongers (Citrus sinensis) amb la seua característica olor primaveral a tarongina que s’entremescla amb l’aroma de plantes arbustives com els baladres (Nerium oleander).

2. Llindar Sant Roc

Arribem al llindar de Sant Roc i, de seguida, ens trobem amb l’Ermita. De tonalitat vermellosa i dimensions petites.

3. Ermita de Sant Roc

L’ermita de Sant Roc és de nau única, arcs amb contraforts i absis poligonal; data de mitjans del s. XVI, concretament de l’any 1559 quan els alacantins, en acció de gràcies, van construir aquest edifici religiós al peu del turó de l’Ereta, després d’una terrible epidèmia que va delmar la població.

4. Llindar Els Navilis

Continuem pel límit fins arribar al llindar dels Navilis, el nom del qual prové del carrer que va ser habitat per gent de mar. Al costat del vessant d’aquest tram, podrem observar una varietat de plantes silvestres com la cascaula (Genista hispanica), el cebollí (Asphodelus fistulosus), la centàurea (Centaurea seridis L.), i altres vulnerables del gènere Centaurea, com el card estrellat (Centaurea calcitrapa L.) o la Centaurea lagascae.

5. Restes de Muralla

Si ens desviem a la dreta per unes escales ens toparem amb restes de muralla del s. XII.
Des d’ací podrem pujar fins al polvorí entre buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra) o seguir pel límit.

6. Llindar Sant Rafael

El llindar de Sant Rafael, on s’accedeix al parc pel barri de Santa Creu. Pujant per uns esglaons prolongats tindrem una vista propera i global d’aquest singular lloc alacantí conegut com “El Barri”.

7. El Barri - Ermita de Santa Creu

A la part més alta, a la torrassa de l’Ampolla, se situa l’ermita de la Santa Creu. És un edifici religiós del s. XVIII, de nau única i de dimensions reduïdes; reconstruït l’any 1830, possiblement s’assenta sobre una antiga mesquita.

8. Polvorí

Protegit per una massa arbustiva composta per solandra (Solandra maxima) amb flor en forma de trompeta, aloc (Vitex agnus-castus) també anomenat salze ver, gaures (Gaura lindheimeri) i cotoneàster (Cotoneaster horizontalis), al costat de teucri o olivilla (Teucrium fruticans) de color grisenc i flors blaves. Arribem a les escales que condueixen al restaurant.

9. Restaurant

A l’esquerra hi ha una zona per a l’observació d’un grup diferenciat de flora compost per piteres (Agave americana), iuques (Yucca schidigera/Yucca gloriosa), figueres de moro (Opuntia ficusindica), plantes entapissants com el miopor (Mioporum pictum) i l’escombrió vermell (Callistemon citrinus), aquest últim més conegut com “netejatubs” per la seua peculiar forma.

10. Accés Nord

Des d’ací, progressivament anirem millorant l’apreciació del port i l’extensió de la ciutat, així com una orientació perfecta, valent-nos de la rosa dels vents instal·lada al costat d’aquest accés. Pugem un pendent considerable del 20%; a la dreta hi ha una petita massa forestal composta per pi mediterrani (Pinus halepensis), server comú (Sorbus domestica), margalló (Chamaerops humilis) i un grup localitzat de savina de moro (Tetraclinis articulata), comunament anomenada xiprer de Cartagena. A l’esquerra, al vessant trobem gran varietat de gramínies com sericura (Pennisetum alopecuroides), miscantus o Eulàlia (miscanthus sinensis) i sobretot quantitat d’estrella o Margarida de mar (Asteriscus maritimus), ja que s’adapta bé a la brisa marina i desprén gran quantitat de llavors per la qual cosa es reprodueix ràpidament.

11. Jardí de l'Àngel

Per una passarel·la de fusta als costats de la qual podem veure lagunària (Lagunaria patersonii) més coneguda com a arbre pica-pica, bardisses de margarides grogues (Euryops pectinatus) i, al final d’aquest agradable racó del parc, un exemplar de drago (Dracaena drago). Dominant el mar i la platja, és un lloc extraordinari per relaxar-se amb la prolongació de la vista fins al Cap de Santa Pola i, més al sud, l’alacantina illa de Nova Tabarca. Ens trobem sota el Mascle del Castell, a 87 m d’alçada, immersos en un promontori rocós que per la seua alçada i singular orografia es presta per a l’albirament d’aus, amb gran multitud de gavines de pota groga (Larus cachinnans / michahellis) que desplacen a altres espècies de gavines (Laridae). Fora d’aquest tumult i en vores de la roca, de vegades és possible observar i distingir el xoriguer comú (Falco tinnunculus), amb el seu so característic “hihi-hi” en vol. Sobre els nostres passos retrocedim 80 m per incorporar-nos al Passeig Alt.

12. Mirador Colina Alta

Amb una perspectiva nord-oest divisem muntanyes alacantines com la serra de Fontcalent i la serra Mitjana entre altres.

13. Llindar Sant Jordi

A 109 m sobre el nivell del mar a la part més alta del parc. Eixint d’aquest, en línia recta hi ha un camí curt que enllaça amb el Castell de Santa Bàrbara (finals s. IX), nosaltres girarem a l’esquerra per iniciar un recorregut xicotet d’uns 120 m en descens amb àmplies vistes sobre la muralla medieval.

14. Muralla

Tot i que la seua longitud total supera els 500 m. Eixim pel tram mitjà (abans d’arribar al pont), baixant per un camí amb rajoles intercalades al terreny que enllaça amb el recorregut principal de l’itinerari nord; l’opció de continuar amb el traçat marcat o eixir-nos-en per agafar un camí que comunica amb el nou parc de la Tuna, un projecte executat per Aïgues Municipalitzades d’Alacant que, en part, ha suposat la restauració paisatgística del vessant sud-oest de la muntanya Benacantil, comunicant-la amb el centre de la ciutat.

15. Sala d'Exposicions

Concebuda com un espai expositiu polivalent, es va destinar principalment a l’art actual, des de la seua obertura l’any 2005.

16. Plaça de l'Ereta

Ens trobem a la Plaça de l’Ereta, gran terrassa on s’ubiquen unes grades de pedra calcària en un dels seus extrems i, en un altre, sota el terra unes instal·lacions que es van dissenyar posteriorment com a magatzem i camerinos per al desenvolupament d’espectacles. Al mirador sud de la plaça hi ha instal·lats diversos jocs de taula que formen part dels serveis lúdics.

17. Pèrgola i Jardí d'Aigua

Descendim fins a la Pèrgola i el Jardí d’Aigua, entre plantes de zones humides i altres de bulboses, així com varietat d’hibisc (Hibiscus rosa-sinensis / Hibiscus syriacus). Els papirs (Cyperus papyrus) i el bambú (Bambusoideae) fan de pantalla les grans xicrandes (Xacaranda mimosifolia) i les polígales (Polygala myrtifolia). També veurem l’arbre de la fortuna dels romans: el ginjoler (Ziziphus zizyphus), de tronc espinós i petit fruit comestible. Aquesta zona, per la seua proximitat al nucli urbà, és transitada per aus com la merla comuna (Turdus merula), el gafarró (Serinus serinus) i la puput (Upupa epops) amb el seu singular monyo i cant “bub-bub-bub” pel qual rep aquest nom.

18. Vessant de les Oliveres

És una àrea amb força pendent en què es va executar una sèrie de murs paral·lels per a la contenció, estabilitzant el terreny i actuant com una enorme esponja davant les pluges intenses. Es concep com a lloc transitable i de descans, ombrejat per oliveres (Olea europea)

19. Plaça dels Garrofers

Presidida per sis garrofers (Ceratonia siliqua) sobre un terra de marbre blanc i ombrejada parcialment per una pèrgola oberta al mar, per finalitzar el recorregut per aquest parc de set hectàrees que va obrir les portes el 14 d’abril de 2003. No obstant, ens trobem en un punt idoni per iniciar o acabar l’itinerari amb la visita al Museu de l’Aigua.

20. Museu de l'Aigua

Ubicat als Pous de Garrigós, on coneixerem la influència de l’aigua a la història de la ciutat, els diferents mètodes d’extracció, la portada de l’aigua potable a partir del s. XIX, així com l’aplicació de les noves tecnologies.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.