Parc Inundable la Marjal

RECORREGUT:

1 km

DURADA:

1 hora

DIFICULTAT:

Fàcil

Una solució singular per a un problema d'inundacions.

El desenvolupament urbanístic de la ciutat d’ Alacant va ocupar una zona litoral, la Platja de Sant Joan, que temps enrere va ser una plana d’inundació natural o marjal . Malgrat la construcció d’una important xarxa d’aigües pluvials, seguien produint-se inundacions en una àrea reduïda, en cas de pluges de forta intensitat. Per solucionar aquest problema es va optar per la formació d’un dipòsit de tempestes a l’interior d’una parcel·la municipal destinada a zona verda, amb una capacitat de 45.000 metres cúbics, suficient per emmagatzemar temporalment l’aigua excedent d’un episodi de pluges intenses.

La idea inicial del Parc es va concebre l’any 2011, posteriorment el projecte va ser redactat per tècnics municipals, oferint una solució singular que consistia en la utilització d’un parc públic dissenyat per complir ocasionalment la funció de dipòsit retenidor temporal d’aigües, basant-se en el funcionament de les marjals, depressions o planes separades del mar per una cadena de dunes que, en èpoques de pluges, acumulen els cabals procedents de les seues conques naturals, i se’n generen uns hàbitats específics . D’ací ve el nom de parc inundable ‘La Marjal’ .

Parades del sender

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

Quan cessa la pluja i el cabal de la xarxa existent s’ha reduït, l’aigua retinguda al Parc es torna de manera controlada a la xarxa existent per abocar-la al mar o a una estació de bombeig d’aigües residuals ubicada a la parcel·la del Parc, per al tractament posterior en una estació depuradora.

L’ Ajuntament d’Alacant va triar aquesta opció considerant els avantatges d’un menor impacte ambiental en evitar-se un nou abocament directe al mar d’ aigües pluvials, la possibilitat de depurar i reutilitzar l’aigua emmagatzemada, així com un cost econòmic més baix i una major rendibilitat social en crear-se una nova zona verda per a la ciutadania. Les obres del Parc es van iniciar el 13 d’abril de 2013, amb la inversió d’ Aigües Municipalitzades d’Alacant, entitat que realitza la gestió del parc com a dipòsit de tempestes i contribueix, amb accions de divulgació i sensibilització ambiental, a la gestió i manteniment que, com a espai públic recreatiu, realitza l’Ajuntament d’Alacant.

El parc inundable La Marjal es va inaugurar a la primavera del 2015, sent una obra que ha rebut diversos reconeixements pel seu caràcter innovador i el seu respecte per la biodiversitat.

1. Mirador

Ens situem al mirador principal, una plataforma de fusta escalonada de 15 x 15 m, concebuda com un gran moll que vola tres metres sobre l’aigua de l’estany i ofereix una àmplia perspectiva del got de retenció d’aigües pluvials i del turó. Sota aquest gran mirador s’amaguen l’entrada d’aigües pluvials, la sala de bombes i les comportes de la maniobra de buidatge del parc.

2. Zona de vegetació forestal i turó

Al nord-oest del parc, en sentit ascendent ens introduïm a la zona de vegetació forestal, una recreació de l’ecosistema vegetal silvestre que creix a les muntanyes de la Comunitat Valenciana. Trobem espècies arbustives com llentiscles (Pistacia lentiscus) i altres arbòries com casuarines (Casuarina equisetifolia) i pins (Pinus pinea), en combinació amb plantes aromàtiques, entre les quals destaca el romaní rastrer (Rosmarinus officinalis ‘prostratus’), totes representatives del bosc mediterrani. La majoria d’aquestes espècies han sigut objecte d’explotació econòmica per a diversos usos i aprofitaments, constituint una aportació significativa a la vida quotidiana de les nostres comunitats rurals. Vorejem el turó que s’ha format utilitzant part de les terres procedents de l’excavació del got de retenció d’aigües pluvials del parc. Des del cim s’albira el paisatge muntanyós que delimita la comarca de l’Alacantí.

3. Zona de cultius agrícoles de secà

Descendim al peu del vessant sud del turó, trobant una successió de murs de maçoneria que recreen els típics aterraments agrícoles, tan inconfusibles a les muntanyes llevantines. A la Comunitat Valenciana s’ha emprat durant segles el sistema de terrasses per a la transformació agrícola de terrenys muntanyosos. D’aquesta manera es reté la terra dels vessants i es facilita el conreu necessari per incrementar-ne la fertilitat. Al parc estan representades les espècies vegetals més característiques de l’agricultura tradicional de secà: garrofers (Ceratonia siliqua), ametllers (Prunus dulcis), magraners (Punica granatum), figueres (Ficus carica), oliveres (Olea europaea “Sylvestris”) i vinyes (Vitis vinifera).

4. Estany xicotet i cascada

Creuem un pont entre l’estany petit i el ràpid.
Tant l’estany petit com la cascada es troben fora del got de retenció d’aigües pluvials i el seu propòsit és, d’una banda, proporcionar una ventilació adequada de l’aigua dels estanys i, de l’altra, crear un espai retirat per a la contemplació, ja que des de ací s´obté una de les millors vistes del parc. Amb més de quatre metres de caiguda, la cascada disposa d’un jardí vertical que amaga el mur que la conforma. Al voltant de l’estany xicotet hi ha una zona equipada amb bancs i aparells per fer exercicis físics.

5. Ràpid

El ràpid permet l’entrada de l’aigua a l’estany gran, salvant un desnivell de gairebé quatre metres que correspon a la profunditat del got de retenció del parc. La rocalla emprada per a la construcció del ràpid crea a l’aigua una gran turbulència que contribueix a l’increment de la concentració d’oxigen dissolt, millorant la vida aquàtica.

6. Estany gran

L’element més representatiu del parc és l’estany gran, una gran làmina permanent d’aigua de 6.674 metres quadrats de superfície que ocupa el fons del got d’inundació i recrea la imatge de la marjal primigeni. Al seu interior hi ha dues illes com a espai per a la nidificació d’aus, alhora que suposa un recurs formal per dotar el parc d’una complexitat i interés paisatgístic més grans. Com a curiositat, en una de les illes podem apreciar una caseta amb nius, concretament dissenyada per atraure els blavets (Alcedo atthis). Els estanys s’abasteixen d’aigua regenerada i, per mantenir-ne l’estat en condicions adequades per a la vida de plantes i fauna, es disposa d’un sistema de recirculació mitjançant bombes que l’aspiren des del fons i la superfície, impulsant-la fins a la part superior de la cascada, des d’on torna per gravetat i en circuit tancat. Al voltant de l’estany s’hi ha disposat una orla de vegetació aquàtica. Un camí perimetral i diversos miradors permeten contemplar de prop la flora i la fauna d’aquest hàbitat.

7. Vegetació de ribera

Al costat dels rius i les llacunes hi ha una densa vegetació de ribera formada per diferents espècies que estan adaptades a diversos factors com la velocitat de l’aigua, el grau d’inundació, el tipus de sòl o la concentració de sal. A l’estany gran podem observar algunes plantes aquàtiques que creixen en terreny inundat i altres de marginals que requereixen un alt grau d’humitat. Fàcilment podem distingir bogues com la totora o cua de gat (Tipha latifolia), així com joncs (Juncus) i canyissos (Phragmites australis). Un agradable passeig on també trobarem salzes (Salix babylonica), xops (Populus alba – Populus nigra), lledoners (Celtis australis), oms (Ulmus resista) i altres arbres que ens acompanyaran durant el recorregut.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.