Sender El Tossal

RECORREGUT:

2,8 km

DURADA:

1 hora 30 minuts

DIFICULTAT:

Fàcil

Recuperar la Muntanya

El Tossal, també conegut com Mont Tossal, és un promontori amb una altura de 87 metres sobre el nivell del mar, on s’emplaça el castell de Sant Ferran. El Tossal s’abraça amb els barris alacantins de San Blas, Mercat i Campoamor, suposant un enclavament de rellevant valor mediambiental per a la ciutat.

L’any 1911, el metge alacantí Antonio Rico Cabot, sent regidor, va proposar al Consistori adquirir la muntanya del Castell de Sant Ferran, un promontori erm i pelat, per repoblar-lo amb pins i convertir-lo en un pulmó verd i lloc d’esbarjo per a la població. El doctor Rico recomanaria que Alacant no invertira res, sinó que els regidors i l’ alcalde aportaren el capital davant la falta de fons a les arques municipals. El projecte tiraria endavant, rebent la ciutat quatre cinquens del total del terreny i posteriorment el cinqué pendent, amb una inversió total de 50.000 pessetes de llavors. ‘La seva repoblació forestal no costaria res a l’Ajuntament per encarregar-se’n la societat protectora de l’arbre’.

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

A la segona meitat del segle XX es realitzarien obres per a la recuperació d’espais i usos ludicoeducatius al Tossal, tals com la instal·lació a 1963 del que va ser el parc infantil de trànsit o, l’any 1995, el parc temàtic al vessant est de la muntanya que, després d’una dècada, va ser reconstruït parcialment.

Avançat l’any 2018, l’ Ajuntament iniciaria les obres del projecte d’execució per a la correcció de l’erosió i adequació d’espais forestals degradats al Tossal (Fons FEDEREDUSI Alacant). La consolidació de vessants s’ha conjugat amb la creació de senders que faciliten el trànsit de vianants i han connectat els equipaments i els barris de l’entorn. S’ha dut a terme un procés de recuperació de la flora, actuant a les zones més deprimides de la muntanya, amb arbrat, plantes arbustives i herbàcies característiques del bosc mediterrani, aplicant criteris de sostenibilitat amb la millora del reg en emprar aigua regenerada. La rellevància de la geologia al Tossal ha condicionat que les obres realitzades tingueren en compte el valor patrimonial d’alguns afloraments, propiciant la història que ens expliquen les seues roques del Quaternari.

1. Inici

0 metres

Iniciem l’itinerari davant de la rotonda, on s’ubica el monument als Herois de la Guerra de la Independència, confluència dels carrers Catedràtic Jaume Mas i Porcel i Escultor Bañuls.

2. Parc Mont Tossal

50 metres

Ens trobem a les instal·lacions del parc ‘Mont Tossal’; inaugurat a la primavera de 1995 i la morfologia del qual simulava la Comunitat Valenciana, per això se l’anomena ‘temàtic’, dividint-se en les diferents comarques, amb una disposició per terrasses característiques dels cultius tradicionals. Les espècies vegetals, segons el projecte inicial, havien de ser representatives de les existents als pisos bioclimàtics de la comunitat autònoma. Tot això combinat amb àrees recreatives en què es prestava material per als diferents jocs d’aquest parc que va ser el pioner als serveis ludicoeducatius dels grans parcs d’Alacant. Continuem per la vorera en direcció nord, a la dreta tenim el skatepark i al capdavant veiem l’estadi de futbol. Uns metres més endavant, lleugerament a la dreta, prenem com a referència la caseta-transformador dels repetidors.

3. Àrea d'itineraris diferenciats

400 metres

Vorejem la caseta i caminem al costat d’una barana de fusta, introduint-nos en una col·lecció de sendes que segueixen uns criteris de diferenciació, apreciant a terra línies de color vermell, blau o verd que ens indiquen la dificultat o desnivell dels diferents recorreguts interconnectats. A la primera intersecció d’aquestes sendes, entre la calçada i el nostre sender, veiem un espai presidit per un eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), lloc on es trobava una antiga font coneguda com a Font Santa. L’any 1260, Alfons X el Savi va invertir 500 maravedís “en ajuda per adduir l’aigua de la Font Santa a la vostra vila”, aprofitant el sistema de ‘qanat’ ja existent. Aquest brollador, que durant diversos segles proveiria d’aigua a la ciutat, va ser rebatejat com a Font del Través i, posteriorment, com a Casa Blanca.
Continuem pel primer sender interior a la dreta, en direcció sud-est. Més endavant, pugem per unes escalinates prenent com a referència visual la torre de la caseta transformador.

4. Panoràmiques

200 metres

Girem a l’esquerra i en sentit oposat descendim per una rampa fins arribar a un punt que pot fer les funcions de mirador. La imatge més pròxima és la del veí barri de Campoamor. Com a paisatge de fons, i iniciant un recorregut visual de nord-est cap a l’est, podem contemplar alguna de les serres alacantines com la Carrasqueta, el Cabeçó d’Or, l’Aitana i el Puig Campana. Ja a la ciutat, veiem la Serra Grossa amb el turó del Molinet i, a continuació, la muntanya Benacantil amb el Castell de Santa Bàrbara al seu cim. El nostre itinerari continua en direcció sud, flanquejat per moreres (Morus alba) i pins (Pinus halepensis) que, segons avança el recorregut, també es combinen amb Ficus microcarpa, coneguts com a llorer d’Índies. Però, a més d’aquests arbres alineats amb la missió de proporcionar-nos ombra, en aquesta part del vessant de la muntanya fàcilment podem identificar altres espècies amb una funció més ornamental com l’arbre de l’amor o de Judes (Cercis siliquastrum) o el port del qual cride l’atenció com el de l’araucària excelsa o pi de l’illa Norfolk (Araucaria heterophylla).

5. Arbreda i sendes de connexió del parc

250 metres

Arribem a una bifurcació i baixem per la nostra esquerra i, poc després, girem a la dreta pel camí que es creua fins arribar als voltants del carrer Ronda del Castell. En aquest tram del sender trobem senderes secundàries que es poden recórrer amb facilitat i que connecten amb els barris limítrofs, escalinates singulars amb travesses, una passarel·la elevada i elements auxiliars que complementen el sender.

6. Accés est – Castell de Sant Ferran

500 metres

Iniciem un xicotet ascens pel camí que voreja el Castell de Sant Ferran; una fortalesa que rep el seu nom en honor a Ferran VII i de construcció precipitada, entre 1809 i 1813, per tal d’impedir la invasió napoleònica. Si alcem la vista, el primer que veiem és el baluard més septentrional. Continuem el corriol vorejant el baluard troncocònic, deixant a la nostra dreta la rampa d’accés a la fortalesa. En direcció nord-oest arribem a una bifurcació i prenem el camí de l’esquerra que baixa al parc.

7. Parc – Bust del doctor Rico

450 metres

Vam passar al costat del bust restaurat del doctor Rico, una obra de l’escultor Daniel Bañuls tallada en pedra calcària i instal·lada al parc l’any 1930, com a reconeixement i honor a aquest metge alacantí que l’any 1911, gràcies a la seua perseverança i sent regidor, va proposar al Consistori adquirir el Tossal de Sant Ferran per convertir-lo en un pulmó verd i lloc d’esbarjo per a la població. A les terrasses contigües i inferiors, va estar instal·lat l’antic parc infantil de trànsit on, entre els anys 60 i 80 del segle passat, Antonio Pomares, afectuosament conegut com el “Sergent Moquillo”, ensenyava normes de circulació vial a xiquetes i xiquets que anaven al volant d’un cotxet de pedals, amb tricicle o amb bicicleta. Ens dirigim cap a l’accés a la calçada i a pocs metres creuem pel pas de zebra que enllaça per la zona sud-oest de la muntanya. Després d’unes escalinates, iniciem un petit ascens en direcció nord i a la primera cruïlla girem en sentit oposat; seguim per un agradable sender amb bancs, apreciant fileres de baladres (Nerium oleander) als marges, moreres, pins i

8. Àrea d'interpretació geològica

200 metres

Davant la continuïtat d’una paret de roca, hi trobem un panell interpretatiu sobre la geologia del Tossal que, en part, també permet entendre la història geològica de la ciutat d’Alacant. Veiem un petit camí a la nostra esquerra, però continuem recte. Des d’ací apreciem una perspectiva del centre de la ciutat amb el Mediterrani de fons. Pocs metres més endavant girem a la dreta, al costat d’una jardinera triangular d’obra. Ens introduïm en una zona on hi ha llentiscle (Pistacia lentiscus), salat (Salsola oppositifolia), espart (Stipa tenacissima), garrofers (Ceratonia siliqua) i oliveres (Olea europaea) barrejades amb la pineda, fruit de la regeneració dels darrers anys. A pocs metres tornem a trobar un espai que es presta a la interpretació geològica i que ens permet distingir toves i travertins, roques calcàries diferents que es van formar a ambients lligats a cursos d’aigua. També podem veure restes de plantes a les roques fòssils. Ens situem després de l’IES Jorge Juan, la ubicació del qual al Tossal data de 1953, però que va ser fundat a mitjans del segle XIX sota el nom d’Institut Provincial Públic de Segona Ensenyança, iniciant la seua activitat al casalot de ‘L’Assegurada’, sorgint des de llavors l’ensenyament mitjà a la província d’Alacant. Més endavant queda l’IES Miguel Hernández que l’any 1963 va començar com a Institut Femení, ocupant durant tres anys una part de les instal·lacions de l’IES Jorge Juan. A la dreta, ascendim per les escalinates que ens condueixen a una senda que es bifurca.

9. Creu del Segle i Mirador

300 metres

Prenem el camí de la dreta que dona pas al mirador, però si ens desviem un moment, per l’esquerra arribarem a la part posterior del col·legi Pràctiques – L’Anella, a l’interior del qual trobem la Creu del Segle, un monument inaugurat el 1901 aprofitant la vinguda de la Santa Faç a Alacant per celebrar el nou segle. La Creu va ser destruïda el 1934 per una càrrega de dinamita i reconstruïda el 1939. Ja al mirador apreciem l’extensió de la Ciutat cap al sud, la badia i el cap de Santa Pola. Dirigint la vista cap a l’oest veiem les serres de Sancho i de Borgunyó, destacant la de Fontcalent. Part del que divisem brinda la possibilitat de relacionar-ho amb la geologia. Sota els nostres peus hi ha més de 20 metres de roques calcàries de tipus toba que es van formar associades a un antic sistema fluvial. Aquest riu va funcionar durant milers d’anys, i va constituir un paisatge del Quaternari molt diferent de l’actual. Continuem el camí al costat del mur que confronta amb el CEIP Pràctiques – L’Annexa, un col·legi públic que ocupa les antigues instal·lacions de l’Escola de Magisteri de 1964. Vorejem el col·legi introduint-nos en un sender assistit per un pas rústic. A la bifurcació continuem per la nostra esquerra arribant a una zona de descans; ens aproximem a l’antic col·legi d’Orfes de Ferroviaris, clausurat al mes de juny de 1990 i on actualment s’ubica el Conservatori. A continuació passem pel costat del Centre de Turisme per arribar al punt d’inici i final del nostre sender.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.