Serra de Sant Julià. La Serra Grossa

RECORREGUT:

5,24 km

DURADA:

2 hores 30 minuts

DIFICULTAT:

Fàcil

Una serra davant del mar

Situada davant del mar, a l’accés nord de la ciutat d’ Alacant, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa ocupa una superfície que supera les 80 hectàrees, emmarcada en un perímetre de 5 quilòmetres. Aquesta fita geograficoambiental, utilitzada per l’ésser humà des de la prehistòria i decisiva en el desenvolupament de la ciutat, es concep actualment com un parc forestal urbà en què es realitzen treballs de repoblació forestal i restauració paisatgística que n’afavoreixen l’ús natural.

A la Serra Grossa apareix una excel·lent representació de les principals comunitats vegetals típiques del litoral mediterrani. Una de les més importants és l’ espinar alacantí, compost pel margalló (Chamaerops humilis), l’arç negre (Rhamnus lycioides) o el baió (Osyris lanceolata), entre altres, així com totes les seues etapes de substitució. Als vessants més assolellats apareixen els espartals d’ espart comú (Stipa tenacissima) i albardí (Lygeum spartum), una interessant comunitat molt ben adaptada a les dures condicions de sequera i forta insolació que imperen en aquests hàbitats. Les zones més clares i planes estan ocupades per timonedes dels gèneres Thymus sp. i Teucrium sp. i per herbassars de gramínies, fonoll (Foeniculum vulgare) i diferents espècies de cards. També podem observar plantes típiques d’afloraments rocosos, com és el cas del poliol de roca (Teucrium buxifolium subsp. rivasii, )l’ungla de gat (Sedum sediforme) o la garriguera (Capparis spinosa).

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

Agenda d'esdeveniments

No event found!

Pel que fa a la fauna, el grup més fàcil de detectar és el de les aus. Destaca per la seua abundància i raresa a nivell europeu el còlit negre (Oenanthe leucura), un ocell negre amb la cua blanca que habita als penyals de la serra. Altres espècies freqüents a les garrigues i pinedes són la busquereta capnegra (Sylvia melanocephala) i el gafarró (Serinus serinus). Als penya-segats nidifiquen diverses parelles de xoriguer (Falco tinnunculus), falcies reals (Tachymarptis melba), falcies comunes (Apus apus) i pàl·lides (Apus pallidus). Els rèptils més comuns són la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica),la colobra d’escala (Rhinechis scalaris) i la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus). Altres animals, com els mamífers, són més fàcils de descobrir a través dels seus indicis i excrements , com el conill ( Oryctolagus cuniculus ) i el eriçó europeu ( Erinaceus europaeus ).

Geològicament, la Serra Grossa es troba a la part oriental de la Serralada Bètica i la seua formació es remunta al període del Miocè Inferior i mitjà. En la seua composició geològica es distingeixen tres parts: una zona inferior de margues amb guixos de color gris, una zona intermèdia de calcarenites bioclàstiques i una tercera formació, de 150 metres, de calcarenites bioclàstiques amb abundant glauconita.

La calcarenita d’aquesta serra es va utilitzar com a material de construcció en monuments històrics de la ciutat, tals com la Basílica de Santa Maria o el Monestir de la Santa Faç, sent coneguda com a “Pedra de Sant Julià” o “pedra juliana”.

Francisco Figueras Pacheco, Cronista Oficial de la ciutat d’Alacant i home de lletres, l’any 1914 va escriure: “Hem arribat al punt on comença el turó del Molinet o Santa Anna, prolongació de la Serra de Sant Julià, que bé es pot anomenar mare d’Alacant, doncs de les seues inesgotables pedreres de gres han eixit els materials de gairebé totes les construccions de la població”.

1. Inici

0 metres

Inici de la ruta al carrer Bisbe Victorio Oliver, al costat de la parada del TRAM – Goteta. Davant del que va ser el “Camp dels Ametllers”; en direcció nord avancem 100 metres pel tram pavimentat desviant-nos a la dreta per un corriol, on clarament podem identificar l’arç negre (Rhamnus lycioides) i el salat negre (Salsola oppositifolia), fins a la intersecció amb el Turó.

2. Zona de restauració paisatgística

290 metres

Deixant a la dreta la pujada al Turó, ens incorporem a una pista i travessem la zona on s’aprecia la zona de restauració paisatgística i la darrera repoblació amb pi blanc (Pinus halepensis) i arbustos.

Tram alternatiu

2a. Turó del Molinet o de Santa Anna.

Ascendim al turó del Molinet, també anomenat de Santa Anna, des que al segle XV s’alçara a dalt del Turó l’Ermita de Santa Anna, desapareixent d’aquest enclavament després de quedar en ruïnes, a causa dels bombardejos anglesos de 1706 (Guerra de Successió). Durant el camí veiem part de la reforestació realitzada. Arribem al mirador, on tenim una altra perspectiva del litoral alacantí, així com de la Serra Grossa i l’impacte que va suposar la línia fèrria del trenet o la implantació de factories com “La Britànica”; tot unit a l’explotació d’àrids durant segles. Vorejem el mirador per l’exterior, passant a prop d’una trinxera republicana, en una zona on s’aprecien vestigis de la Guerra Civil Espanyola que, entre d’altres, denoten el valor estratègic. Continuem i ens situem damunt d’un enorme dipòsit, mostra del patrimoni industrial d’aquesta serra que compta amb una xarxa de túnels i dipòsits a les entranyes.

3. Sender - Exòtiques

275 metres

En arribar a una bifurcació continuem de front, per un corriol flanquejat a la part esquerra per piteres (Agave americana), plantes exòtiques introduïdes i invasores.

4. Enllaç pista principal – Repoblació forestal

330 metres

Deixant a la nostra esquerra la tanca que es prolonga fins al col·legi dels Jesuïtes, pugem per un corriol que ens introdueix en una pinada per la cara oest de la Serra, enllaçant amb el camí principal d’ascens al cim. Estem propers a zones urbanes enjardinades, percebent la presència d’aus com la puput (Upupa epops), el cant del verderol (Carduelis chloris) o el pardal comú (Passer domesticus).

Tram alternatiu

4a. La Pineda de Vistahermosa

La Pineda de Vistahermosa és la primera actuació paisatgística que, l’any 2005, es va desenvolupar en aquesta serra litoral. Aquest parc, on es van plantar més de 1.500 exemplars de diferents espècies d’arbres i arbustives, entre els quals hi ha pins (Pinus halepensis), oliveres (Olea europaea), margallons (Chamaerops humilis), baladres (Nerium oleander), buguenvíl·lies (Bougainvillea glabra) o coscolls (Quercus coccifera), obri una connexió amb la Serra Grossa, donant accés a la pista principal.

5. Pinar – Sotobosc

170 metres

Caminem a l’ombra de la pineda on s’entremesclen l’eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill) i el xiprer (Cupressus sempervirens) amb sotabosc de matoll (espinar), on podem observar espècies com la bufalaga (Thymelaea hirsuta), l’esmentat arç negre (Rhamnus lycioides), l’efedra (Ephedra fragilis) o el llentiscle (Pistacia lentiscus). Veiem una paret de roca utilitzada per a la pràctica d’escalada i a la dreta, a dalt i en una urna, una imatge de la Immaculada Concepció. Continuem per aquest camí on apareixen grans arrels, actuant a manera d’esglaons i subjecció del terreny.

6. Abric rocós – Líquens

335 metres

S’estreny el camí, introduint-nos en un espai ombrívol que afavoreix la formació de líquens, a recer de la roca.

7. Punt d'interpretació de paisatge

75 metres

Abans d’arribar a la plana superior, ens situem en una zona propícia per a la interpretació del paisatge on, fent un recorregut visual, podem veure la Penya Migjorn, la Carrasqueta, Els Plans, la Grana, el Cabeçó d’Or i la serra d’Aitana “sostre” d’Alacant; quedant als nostres peus Vistahermosa de la Creu i parteix del que va ser l’horta alacantina.

8. Vista oest – Cim

415 metres

Ens dirigim cap al sud. Propers al cim, a la nostra dreta (oest), podem ser testimonis del desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb unes vistes immillorables de la Gran Via i, al fons, d’esquerra a dreta, la serra del Cid i l’inconfusible Maigmó.

9. Vista del Turó

235 metres

Arribem a un punt extrem on veiem, en primer lloc, el turó de Santa Anna i, després d’aquest, la muntanya Benacantil, la platja del Postiguet i el Port d’Alacant.

10. Mirador litoral sud

225 metres

Retrocedim pel nostre sender; a uns 200 m ens desviem un moment a la dreta, albirant al sud, l’alacantina Illa de Nova Tabarca.

11. Espinar - Observació d´aus

490 metres

Continuem per la part central, aprofitant per observar el vol gairebé estàtic del xoriguer comú (Falco tinnunculus) que nia als penya-segats pròxims. Vorejem una àrea coberta d’espinar alacantí on, de nou, en major grau es percep la presència d’aus.

12. Mirador litoral est

310 metres

Arribem al mirador litoral est, amb vistes sobre l’Albufereta i una immillorable perspectiva del Cap de l’Horta i la Condomina.

13. Accés nord

115 metres

Som a l’accés nord que comunica amb l’Albufereta, pel qual també podem iniciar o concloure el nostre itinerari. Des d´aquest punt, si ens desviem de l´itinerari baixant uns 250 m pel camí principal, a la nostra esquerra podem veure restes del poblat de l´Edat del Bronze (alternativa 13a.).

Tram alternatiu

13a. Poblat de l’Edat del Bronze

Al vessant nord de la Serra Grossa, pròxim a l’Albufereta, s’ubiquen les restes d’un poblat de l’Edat del Bronze. Descobert pel pare Belda al primer terç del segle XX, és un dels assentaments humans més antics de la ciutat. Al jaciment s’obtingué una de les primeres cronologies per carboni 14 de l’arqueologia espanyola, datant la seua ocupació cap al 1815 aC, que és una de les dates més antigues del conegut com a Bronze Valencià.

14. Circumval·lació - Retorn

340 metres

Continuem circumval·lant l’àrea, enllaçant amb el tram que dona accés al cim per iniciar el descens (en direcció al punt 7).

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.